Les Cassoles i Carnaval a Vilanova de Bellpuig

L'any 2024 es commemora el 40è aniversari de la celebració conjunta de les Cassoles i el Carnaval

Segons fonts orals, el carnaval de Vilanova de Bellpuig abans de la Guerra Civil Espanyola era una festa molt esperada i celebrada. Durant el franquisme es vimg20240201_18311791.jpga prohibir festejar-la. En la transició democràtica es va tornar a celebrar gràcies a alguns vilanovins que estaven lligats a l'associació de veïns i el grup sardanista, els quals van començar a celebrar carnestoltes fent que la mainada es disfressés i organitzant una cercavila, com també algun sopar o sardinada popular. A més a més, l'escola organitzava alguna cosa durant l'època. Per exemple l'any 1977-78, es va fer ball de nit per carnaval.

La revista Som-hi va informar l'any 1983 que el grup Juvent's va tocar pel carnaval del poble. Aquell any es van disfressar la gent del poble, van celebrar l'arribada del rei carnestoltes, van fer balls de màscares, una desfilada i l'enterrament del rei carnestoltes.
No va ser fins a l'any 1984 que l'Ajuntament i la comissió de cultura van organitzar per primer cop el carnaval, ajuntant-ho amb les tradicionals cassoles de tros. Segons algunes fonts es volia imitar els pobles veïns; segons altres fonts, com les cassoles de tros eren tan típiques, van pensar que el carnaval era bona ocasió per cuinar-ne de forma popular.

Les cassoles de tros cuinades per la gent de Vilanova es fa per colles, algunes han cuinat al pati al llarg del temps, i que en tinguem constància han sigut aquestes: la colla de Jaume Marbà, els primers anys ho feia ell, després va ser ajudat per Miquel Ortiz, i els últims anys Honest Ayguadé. La colla del farmacèutic, ho feien a casa de Joan Culleré, i l’endemà ho acabaven al pati. De la colla de Cal Carletes primer ho feia en Jaume Marbà i anys més tard ho va començar a fer en Salvia. La colla Tono ho feia Pau Llovera. La colla Ramon Pons encara ho fa ara, però els últims anys ho fa des de casa. La colla Marianes ja no venen, i ho feia la Teresina Claramunt i Jaume Giribet. La colla Maria Piera ho feia ella. La colla Pepito Amorós, ho feia Adela Galitó i la seva cunyada Antònia Penella. La colla de Jaume Xato, ja no venen, però la cassola ho feia la Roser Galitó. La colla Portella feien cassola vegetariana i el cuiner era Josep Ma Solé. La colla de Casulleres ja no venen. Hi havia la colla de Carme de Cal Pito. La colla de Ramon Cots, que ja no hi és. La colla de Salvo tampoc ja no hi és. La colla Titet, el Josep Ma Torres sempre feia cassoles i la colla de Cal Aigüelo en Ramon Mir també. La colla de Tauleret també, i el cuiner era i encara és el Tauleret (ara des de casa). La colla de cal Capelles tenien el gran xef en Jordi. També hi havia la colla cubana de Cal Tato, on la Carme era la gran cuinera. La colla de Jaume Sans de Cal Rata, també hi és des dels primers anys. La colla del Pubill del Peligrí. La colla del Salvador de Cal Xato, el cuiner era el Florian. També hi havia el Javier Pigat i el Manolete. La colla de la Maria de Cal Sinentet.
L'ajuntament d'aquell moment estava compost per: Ignasi Capdevila qui, conjuntament amb Josep Maria Ayguadé com a regidors de cultura, els quals van organitzar i coordinar les primeres edicions de cassoles de carnaval. L'alcalde era Santiago Soldevila, i l'equip de govern estava compost per Jaume Marbà, Francesc Llovet Tàpies, Baltasar Palou, Ramon Amaro, Francesc Font i Josep Ma Torres Cots.

cassoles carnaval_361002330000028,0167.jpg
Algunes de les persones que formaven part de la comissió de cultura de l'època que s'han pogut identificar, eren: Antonieta Roig, Adriana Font, Carme Calafell, Pilar Torrades, Antonieta i la Mercè Bessoneta.


El primer any que es van celebrar les cassoles de carnaval la festa començava amb una cercavila de capgrossos i petards per despertar a tothom de bon matí, seguidament se servia xocolata amb xurros. A mig matí ja es preparaven les cassoles de tros al pati de les escoles pel dinar popular que es feia al pavelló. A la tarda s'amenitzava amb l'Orquestra Sintonia, acabant amb un sopar popular a càrrec de l'Ajuntament. Aquell any ja va haver-hi una participació de 500 persones al dinar de cassoles.


Les cassoles de tros, algunes colles al llarg del temps s'han cuinat al pati, i que en tinguem constància han sigut aquestes: la colla de Jaume Marbà, els primers anys ho feia ell, després va ser ajudat per Miquel Ortiz, i els últims anys Honest Ayguadé. La colla del farmacèutic, ho feia Joan Culleré. La colla Cal Carletes primer Jaume Marbà i en Salvia. La colla Tono ho feia Pau Llovera. La colla Ramon Pons encara ho fa ara, però els últims anys ho fa des de casa. La colla Marianes ja no venen, i ho feia la Teresina Claramunt i Jaume Giribet. La colla Maria Piera ho feia ella. La colla Pepito Amorós, ho feia Adela Galitó i Antònia Penella. La colla Jaume Xato, ja no venen, però la cassola ho feia la Roser Galitó. La colla Portella feien cassola vegetariana i el cuiner era Josep Ma Solé. La colla de Casulleres ja no venen. Hi havia la colla de Carme de Cal Pito. La colla de Ramon Cots, que ja no hi és. La colla de Salvo tampoc ja no hi és. La colla Tietet, el Josep Ma Torres sempre feia cassoles i la colla de Cal Aigüelo en Ramon Mir també. La colla de Tauleret també, i la cuinera era l'Alvira. La colla de cal Capelles tenien el gran xef en Jordi. També hi havia la colla cubana de Cal Tato, on la Carme era la gran cuinera. La colla de Jaume Sans de Cal Rata, també hi és des dels primers anys. La colla del Pubill del Peligrí. La colla del Salvador de Cal Xato, el cuiner era el Florian. També hi havia el Javier Picat i el Manolete i la colla de la Maria de Cal Sinentet. Aquestes són les colles i els noms de les persones que s’han pogut identificar perquè han sigut els més visibles en fer les cassoles al pati, però sabem que hi ha molta gent -i sobretot dones- que han treballat i col·laborat per a aconseguir que el dinar i la festa fos la més especial de l’any per als vilanovins i vilanovines, per molt que no surti el seu nom específicament volem deixar constància del paper tan important que han tingut al llarg del temps de la festa. Ja que, cal tenir present que al llarg de tota la història l’espai públic ha estat ocupat pels homes, mentre que l’àmbit d’actuació de les dones es reduïa als espais privats, i en concret a les cases. La festa de les cassoles és un espai públic de socialització, és per això que la majoria dels noms que apareixen són d’homes. Per això, no volem deixar de recordar totes les dones que també formaven part de les cassoles: les que preparaven la llista dels ingredients, les que a anaven a comprar, les que rentaven els cargols, les que preparaven la picada, les que tenien a punt tots els ingredients, i les que ho rentaven tot després.

img20240201_18411809.jpg
Al llarg del temps hi ha colles que s'han dividit, anant amb altres colles, i sobretot durant 40 anys, ha canviat una mica la cosa. El procés de fer les cassoles, hi ha colles que ho fan al pati, altres que ho fan mig a casa i després ho acaben allà, i algunes ho fan tot des de casa, ja que és més còmode.


Els primers anys, algunes de les persones que s'encarregaven d'escriure els testaments dels primers anys del carnaval eren: la Mariana, el Joan Trull, en Josep Ma Buireu, entre altres persones. A més a més, de les cassoles que es feien al pati hi havia jurat, ho van fer pocs anys i ho van deixar de fer perquè hi havia polèmiques. Això si tothom per participar i fer-ho allà tenia botelles de cava. Des del principi que s'ha donat sopar per a tothom.

img20240201_18431753.jpg
Segons la revista Som-hi, s'ha pogut saber la següent informació:


- 1985: ja eren 590 persones a les cassoles.
- 1986: quasi 600 persones, van fer cercavila, xocolatada, cassoles, judici de carnaval. Actuació infantil i grup de folk. A la nit ball de disfresses i la festa es va acabar amb coca de recapte i cava per a tothom.
- 1987: el dia 7 de març, fent desfilada pels carrers del poble, gran ball de disfresses, xocolatada, caragolada i coca per sopar.
- 1988: per fi ho fan abans de la Quaresma, ja que les edicions anteriors ho feien després perquè llavors els grups de música sortien a meitat de preu.
- 1989: xocolatada, dinar de germanor, judici de carnestoltes i ball de fi de festa. Ho organitzà l'àrea de cultura i festes de l'Ajuntament.
- 1990: se celebra el 24 de febrer. Comença amb una casolana cercavila, en acabat xocolatada, després els caragols. Assistència entre 850 i 900 persones. A continuació, el judici del Carnestoltes. A la nit coca de recapte i ball de disfresses.
- 1992: cassoles, i a la nit ball de disfresses (sobretot es disfressaven els petits).
- 1993: alumnes Marinada fan cercavila inspirant-se en el conte popular "La rateta que escombrava l'escaleta". L'endemà es feia el carnaval popular, xaranga amb "musical alegria". Després xocolata calenta i coca per a tothom. Al migdia les cassoles. A la tarda "musical alegria" també i posteriorment judici de carnestoltes. Unes 900 persones al dinar.
- 1994: 960 persones al dinar aquell any. L'escola el divendres de carnaval fa cercavila i fa disfresses en contra del racisme.
- 1995: a l'escola fan cercavila el divendres i es disfressen de fruita. Aquell any 800 persones a les cassoles. A la nit ball de disfresses.
- 1999: el dia 14 de febrer es va cassoles, amb xocolatada, cassoles, ball de disfresses.
- 2000: moltes cassoles, però poques disfresses. Al matí amb cercavila amb gegants, cap-grossos i petard de l'agutzil. Després xocolatada. Va haver-hi escala per fer Quintos i Apol·lònies. A la tarda Banda sonora pel ball.

img20240201_18495716.jpg
Pel carnaval de Vilanova també hi ha alguna activitat després de dinar, com per exemple escala Hi-fi, alguns anys monòlegs i últims anys artistes com Lo Pau de Ponts. Aquesta activitat sempre s'ha fet diferent la versió per la gent gran i un altre pel jovent del poble.
Des de 2020, l'associació de dones Anjua fa de jurat i proven les cassoles que es fan al pati, la cassola guanyadora obté un premi. És una festa, que si es pregunta als vilanovins, et diran que poder és més important que la Festa Major. I és comprensible, ja que ajunta molta gent de totes les edats, i aquests porten familiars i amics de fora a dinar una bona cassola de tros al pavelló municipal.

Com es pot veure, quaranta anys després es continua celebrant, i algunes de les colles que cada any continuen fent cassoles al pati són: la colla de Ramon Pons, la Colla del farré (Honest Ayguadé i Miquel de Cal Ortiz), els del Tauleret i la colla de Jaume Sans de Cal Rata, dels quals tinguem constància.

img20240201_18271575.jpg

A continuació, es poden consultar les llistes de les colles que van participar en les edicions dels anys 1984, 1985, 1986 i 1987.

Llistat de les colles - 1984

Llistat de les colles - 1985

Llistat de les colles - 1986

Llistat de les colles - 1987

Col·labora amb l'Arxiu Històric de Vilanova! Si creus que falta informació, s'ha d'ampliar algun apartat o corregir alguna cosa, contacta amb ajuntament@vilanovabellpuig.ddl.net.

Escrivim la història entre tots!