Biografia de Josep Sanfeliu Bernis (Pare Pacífic)
Josep Sanfeliu Bernis va néixer a Vilanova de Bellpuig el 31 d’octubre de 1913, a Ca la Mariagneta. De jove ingressà al Seminari Seràfic d’Igualada, per estudiar humanitats. L’any 1928 va ingressar a l’Ordre dels framenors (Província caputxina de Catalunya) al convent noviciat de Manresa, vestí d’hàbit de caputxí per primera vegada. Va professar la Regla de Sant Francesc el dia 3 de novembre de 1929, i posteriorment va fer la professó solemne el dia 1 de novembre de 1934.
El 6 de juny de 1936 va ser ordenat sacerdot. Va estar un any i mig a Barcelona, on per la guerra va fugir a França i després a Roma l’any 1937, on va seguir els seus estudis teològics a la Universitat Gregoriana. Durant la postguerra va ser professor de teologia pels joves caputxins, secretari des de 1939 fins a 1948 i ministre provincial des de 1948 fins al 1954.
Va reorganitzar l’antic l’Arxiu Històric de la província, i després d’això l’any 1944 publicà una estadística sobre l’estat de la Província dels caputxins catalans, amb dades inèdites de gran interès sobre l’impacte de la persecució religiosa i devastació dels convents (anys 1936-1939). Posteriorment, investigà aspectes diversos de la biografia del sacerdot, poeta i terciari, Jacint Verdaguer, i analitzà l’impacte de la guerra civil en la vida dels caputxins de Catalunya. També va investigar sobre el desenvolupament de les missions caputxines a la Guayana, i publicà els resultats en forma d’articles a la revista El Apostolado Franciscano. Posteriorment, estudià la presència dels caputxins catalans a l’Amèrica Central i Sud de Colòmbia, publicant Capuchinos catalanes en Centro América y México (Barcelona, 1947), i Capuchinos catalanes en el Sur de Colombia (Barcelona, 1947).
Va fundar la Biblioteca Hispano-Caputxina l’any 1950, especialitzada en autors caputxins hispans. Sent un gran arxiver i cronista, a més de professor de teologia al convent de Sarrià. Va morir el 4 de febrer de 1958 a Sarrià, amb 45 anys i 30 de vida religiosa.
El 13 de maig de 1958 Vilanova de Bellpuig li dedicà el nom d’un carrer en homenatge a ell i la seva figura.
El Pare Pacífic de Vilanova de Bellpuig, o el Josep Sanfeliu de Cal Mariagneta per la gent del poble, va tenir unes fites altes dins l’ordre religiós dels caputxins de Catalunya, però aquest fet no va fer que oblidés les seves arrels amb Vilanova, ja que durant tot el seu recorregut religiós va anar visitant el poble, la seva família i amics, sent al final un veí més de la vila.