Josep Calafell Pons

Va néixer el 12/12/1920 i morí el març de 1938, amb 18 anys, al Front d’Aragó.

El Josep Calafell Pons era fill de l’Antonio Calafell Biosca, cabaler de Cal Mateu, i d’Elvira Pons Biosca, filla de Ca la Sorda. Aquest matrimoni residia a Vilanova de Bellpuig i la casa era coneguda al poble per Cal Ton del Mateu. A part del Josep, que era el major dels germans, van tenir tres fills més: el Ramon, la Maria i la Carme.

El Josep, amb 18 anys, va haver d’anar a combatre a la Guerra Civil dins de la “lleva del biberó” entre els anys 1938 i 1939. Va poder sobreviure tota la batalla fins a la retirada, amb tan mala sort que una bala li va ferir una cama. Segons ens van explicar, es va refugiar en uns matolls demanant ajuda però quan els seus companys van poder acudir-hi ja s’havia dessagnat i havia mort.

La seva mare, l’Elvira, en rebre tan mala noticia, va tenir una trombosis i va morir a l’endemà, deixant tres fills de quinze, dotze i nou anys, respectivament. Aquesta doble tragèdia va ser molt dura per a tota la família i l’Antonio mai va poder superar-la, ja que va insistir al seu fill a anar a la guerra perquè creia que moralment hi havia d’anar, tot i no estar obligat perquè el seu pare ja estava jubilat i podia al·legar que s’havia de fer càrrec ell de la casa.

Amb això, no els hi va quedar cap altre remei als tres germans que tirar endavant la casa. El Ramon, amb 15 anys, es va posar al capdavant de la terra. Era tan jove que per ficar els estris a les dues mules, necessitava un tamboret. Al poble el recorden per la valentia que sempre ha demostrat al llarg de la seva vida. Quan ja era més gran va poder fer moltes coses pel poble, de les quals es sentia molt orgullós. Va ser regidor de l’Ajuntament de Vilanova i estava dins de la comissió de festes juntament amb el seu amic Francisco Planes, entre d’altres, i de l’alcalde Joan Macià. En aquella època es va construir el poliesportiu i la plaça, entre d’altres coses, on encara hi ha com a monument les dues curres de casa de record. L’altra filla, la Maria, també molt jove, va anar a aprendre l’ofici de confecció i es guanyava la vida cosint per a la gent: va ser l’ofici de la seva vida. Per últim, la germana més petita, la Carme, encara anava a l’escola i ajudava amb tot el que podia a casa.